INFORME DE SÍNTESI

1. PREMISSA: 


 Partint de l’avaluació inicial dels coneixements previs, la lectura del mòdul i articles proposats, i des de la reflexió de tot el treball realitzat en la PAC 1, observant i analitzant els canvis en el mapa conceptual que hem elaborat, participant activament en el debat, reflexionant sobre les aportacions dels companys/es, elaborant una síntesi final i, després, de reorganitzar els coneixements adquirits podem afirmar que al llarg d’aquest procés d’aprenentatge s’ha produït un canvi conceptual.

2.  ARGUMENTACIÓ:

La metodologia plantejada en aquesta assignatura parteix de la teoria constructivista sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu que es basa en els supòsits  següents: que el coneixement es construeix, que acomodem les idees noves en el coneixements que ja teníem, que cadascun de nosaltres ha construït un coneixement propi, que l’hem construït en el context de l’assignatura, que el podem aplicar al treball que estem fent, que hem aprés en un procés de negociació de debat tan a nivell intern com de grup i que les opinions dels nostres companys han influït en la nostra manera de pensar.

L’aprenentatge que hem fet durant aquest temps ha estat un aprenentatge significatiu perquè ha estat actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu. Actiu perquè ens hem hagut de comprometre en el procés d’aprenentatge, constructiu perquè partíem de les idees prèvies i n’hem adoptat de noves, col·laboratiu perquè hem aprofitat les idees dels companys en el debat, intencional perquè teníem un objectiu , conversacional perquè hem realitzat un debat amb els companys de classe, contextualitzat perquè hem partit de situacions reals plantejades per exemple en vídeos i reflexiu perquè hem realitzat un treball de síntesis i d’opinió personal.

Abans de realitzar aquest procés les nostres teories sobre la relació CTSE, eren teories simplificades i intuïtives. Mitjançant l’aprenentatge i  la reflexió hem anat afegint complexitats conceptuals. Hem canviat la nostra manera d’entendre els conceptes

Valorar si el canvi conceptual s’ha produït o no és pot fer per diferents mitjans: analitzant els protocols d’interacció entre els participants de l’aula, a l’hora del debat per exemple, o també mitjançant l’elaboració de mapes conceptuals.

Per a argumentar la premissa de que s’ha produït un canvi conceptual hem fet una anàlisi comparativa del canvi que s’ha produït en ambdós mapes conceptuals, l’inicial (r1 i a1) i el final (ra2) .

El primer aspecte a analitzar és el nombre de nodes i preposicions que hi ha en els mapes. En el mapa a1 i r1 són molt reduïts, en canvi en el mapa ra2 veiem que ha incrementat notablement. En el mapa r1 apareixien nou nodes i en a1 n’hi havia vuit, mentre que en el mapa ra2 n’hi ha molts més. Vam partir de l’elaboració d’un mapa conceptual intermig a partir de l’article de Domènech i Tirado en què ja s’ampliàven el nombre de nodes respecte els inicials. En elaborar aquest mapa ens vam adonar que a partir de la informació i els coneixements adquirits en el debat podíem anar ampliant-lo i afegint informació tot relacionant-la amb la que ja havíem posat. Des del prinicpi teníem clar que els nodes societat, tecnologia i ciència havíen de tocar-se, vam afegir els continguts referents al debat i del mòdul. També podem observar que ens els mapes r1 i a1 les sortides dels nodes eren úniques, en canvi en el mapa ra2 les relacions són molt més complertes i la majoria de nodes tenen múltiples sortides.

Per tant, hem realitzat una revisió dels nostres conceptes , descobrint-ne de nous i explicant les nostres pròpies hipòtesis.També per anar aconseguint aquest canvi conceptual, ens ha calgut reorganitzar les nostres estructures de coneixement, hem hagut de canviar i substituir models que nosaltres teníem per altres de nous.

Tant en el mapa a1 com r1 hi havia quatre conceptes (societat, tecnologia, ciència i educació) destacats que tenien un paper significatiu en l’aspecte del mapa. En canvi, en el mapa ra2 vam augmentar el nombre destacant-los amb color fins a set, els quatre inicials però afegint la Tecnologia de l’Educació, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i l’aprenentatge significatiu.

Un altre aspecte a analitzar és la jerarquia dels conceptes utilitzats. En el mapa r1 i a1 existien dos nivells de jerarquia fet que indica poc coneixement i profunditat en els coneixements previs. En l’actual mapa ra2, es trama una xarxa de coneixements amb diferents nivells de jerarquia destacats segons el tamany del node, quan més gran més important és el concepte.

Un aspecte de gran significativitat en l’anàlisi comparatiu seran els enllaços establerts en els mapes. En mapa r1 els enllaços són mitjançant fletxes que estableixen relacions poc matisades entre els conceptes (per exemple, amb preposicions com: per, utilitza, etc. ). De la mateixa manera, en el mapa a1, podem observar que són més matissades (aplicada a, utilitza, etc.) tanmateix no impliquen causalitat. En canvi, en el mapa ra2, els enllaços són més complexes i elaborats (genera, aplica, estudia, acció i solució de, etc.), es busquen les relacions de jerarquia, causa, conseqüencia, etc. És un dels aspectes que més ens ha costat matissar, ens costava trobar l’enllaç adequat per adescriure correctament la relació entre els diferents conceptes que volíem encabir en el mapa.

Podem observar que la informació inclosa en el mapa ha augmentat significativament. En els mapes incials la informació inclosa era molt minsa (només els conceptes implícits en l’enunciat). Després del procés d’aprenentatge i la interacció amb els companys, hem aprofundit i, posteriorment, sintetitzat els coneixements adquirits per tal de no duplicar nodes amb el mateix contingut, economitzar el nombre d’enllaços sense perdre la cohesió i coehència global del mapa. En aquesta ampliació de la informació s’han  introduït en els nostres esquemes de coneixement nous conceptes com: els mites tecnològics, els fonaments i bases teòriques de la TE, els termes enginyer, tècnic i tecnòleg, etc. Però, no tant sols hem ampliat el nombre de conceptes sinó que hem exposat les diferents postures que es poden prendre en referència a la temàtica del mapa conceptual, la relació entre ciència, tecnologia, societat i educació.

Evidentment, tot aquest canvi no és possible si nosaltres no som conscients de que no tenim la comprensió adequada dels conceptes i veiem la necessitat de canvi. Però això va quedar palés quan se’ns va demanar que féssim el mapa conceptual a l’avaluació inicial i també al llarg del debat quan ens havíem de posicionar en un  postulat sociodeterminista o tecnodeterminista, i havíem de comprendre la informació , buscar arguments i contraarguments. Per aconseguir el canvi conceptual, fa falta doncs intencionalitat.

Com ja hem dit abans, ens sembla que el mapa conceptual ha estat una bona eina per a valorar el canvi conceptual. Amb el mapa hem anat creant una xarxa on hi ha inclosos tots els conceptes que hem anat treballant i aprenent. Els mapes actuen com a ciments d’una casa que hem anat construint de mica en mica. El fet de treballar amb eines informàtiques (bloc, debat virtual, cmaps i googledocs) per representar els models mentals, encara ha enriquit més la nostra tasca. La implicació en el treball ha estat superior que si haguéssim realitzat la mateixa tasca només preparant el treball individualment i presentant-lo al consultor.

Un altre recurs, que ens ha sigut útil per constatar que hi ha hagut canvi conceptual ha estat la revisió del qüestionari d’avaluació incial de coneixements previs en el qual s’hi destacarien alguns canvis conceptuals.

S’han produït canvis significatius en la resposta que donaria després d’aquest procés d’aprenentatge, a més a més de desmentir alguns mites que em proporcionàven una visió equivocada de l’enfocament que havia de prendre respecte les tecnologies de la informació i la comunicació i la seva aplicació. Els esquemes de coneixement s’han ampliat i reorganitzat de manera que s’han construït un nous esquemes de coneixement al respecte.

El primer aspecte que ha canviat ha estat una ampliació clara dels continguts apresos després d’una revisió prèvia d’aquests. Quan llegeixo el qüestionari i veig les respostes, clarament, ara hi introduïria nous coneixements que abans desconeixia. Un exemple clar és la primera pregunta on es pregunta si prenc una postura tecnodeterminista. Quan vaig contestar inicialment desconeixia que hi haguessin diverses postures al respecte i el que aquestes implicaven. En la meva resposta em situava clarament des d’una perspectiva tecnodeterminista, ara, després sobretot de dur a terme el debat virtual no considero que estigui tant clar que el progrés científic i tecnològic determini el progrés social i econòmic.

A més a més, he pogut constatar que he hagut  de reorganitzar i contruir un nou esquema de coneixement a partir dels coneixements previs i els apresos durant la PAC1. En aquest procés de reorganització m’ha estat de gran utilitat elaborar un nou mapa conceptual i fer-ne una comparació amb l’inicial ja que es pot comprovar aquesta reorganització de manera molt gràfica.

Tot aquest procés de mobilització de coneixements previs, revisió, ampliació i reorganització de coneixements m’ha permèspermès desmentir alguns mites a partir dels quals fonamentava els meus coneixements previs. Un bon exemple és la resposta que dono en l’avaluació inicial a la pregunta sobre la neutralitat de les tecnologies:

 “Crec que la fonamentació científica de les tecnologies és garantia de validesa i certa “professionalitat”. Tanmateix, no té perquè assegurar-ne la neutralitat.”

Quan vaig respondre no estava convençuda del que deia, considerava que em quedava molt per aprendre. Ara puc assegurar que la neutralitat de les tecnologies és un mite fals ja que aquestes són condicionades per l’entorn i societat que els envolta i no són neutrals a les influències que poden rebre del context on es troben.

Després d’aquest procés d’aprenentatge he reafirmat la meva posició en referència a les TIC a l’aula i del rol que ha de prendre el mestre en referència a aquestes.

Un exemple de canvi conceptual que es va produir va ser quan vaig treballar el sistema solar a Educació Primària. Recordo que quan vam començar tenia la idea que el sol i la lluna eren el mateix i que els planetes estaven distribuits al cel sense cap mena d’ordre. Durant el procés d’aprenentatge recordo que em va srprendre que estiguessin disposats seguint un ordre i que el sol era molt més gran que la lluna. Jo tenia un coneixement fals, fruit d’hipotesis que m’havia plantejat. A mesura que anava avançant el treball a l’aula els meus coneixements van ampliar-se, reorganitzar-se i vaig crear un nou esquema de coneixement basat en el coneixement veraç, després d’experimentar un canvi conceptual.

3. CONCLUSIÓ

 Com a resultat de:

●      El debat de reflexió i aprofundiment dels continguts en què ha calgut posicionar-me respecte una postura tecnodeterminista i defensar-la i interacció amb els companys/es.

●      L’analisi comparativa del mapa elaborat previ i posterior al procés d’aprenentatge en el que es constatava un augment de nexes, proposicions, de la complexitat dels  enllaços i reorganització de la informació.

●      El constrast entre les hipòtesis incials que defensava en l’avaluació inicial i el que ara defenso on es constata un augment substantcial de la informació, i una reorganització i construcció de nous esquemes de coneixement.

Concloc que he experimentat un canvi conceptual en què he ampliat i establert relacions més complexes i plenes de matissos augmentant així la complexitat dels esquemes mentals. De la mateixa manera que he anat desenvolupant la meva capacitat metacognitiva fomentant així aquest canvi conceptual referent a la relació entre ciència, tecnologia, societat i educació que m’ajudarà a millorar la meva pràctica educativa com a mestra i com a psicopedagoga.