MOSTRA DOCUMENTAL: enviament de cartes

En aquesta sessió els alumnes van anar a tirar a la bústia les cartes que van escriure:

MOSTRA DOCUMENTAL:escriptura de cartes

En aquest article us mostro fotografies de les sessions d'escriptura de cartes:

MOSTRA DOCUMENTAL: autodescipció i formació de parelles

Us deixo una paetita mostra de les primeres sessions on els alumnes elaboren les autodescripcions i es van formant les parelles:

MAPA CONCEPTUAL PROJECTE

A partir de la fonamentació teòric i relacionant-la amb la implementació del projecte hem elaborat un mapa conceptual. Penso que ens ha quedat molt clar i entenedor, la llegenda de colors que hem utilitzat amb la meva companya per tal de facilitar-ne la interpretació és:
- Blau fort: conceptes referents al mòdul 2. Aprenentatge a partir dels problemes.
- Blau fort amb interior banc: altres conceptes secundaris relacionats amb els anteriors.
- Blau fluix: aspectes relacionats amb la pràctica del projecte.
- Groc: elements mediadors del procés d’ensenyament aprenentatge
- Taronja claret: aspectes secundaris relacionats amb els anteriors.
- Lila fort: conceptes relacionats amb la perspectiva constructivista
- Lila fluix aspectes secundaris relacionats amb l’anterior.

FITXA DE DISSENY DEL MINIPROJECTE

Un cop decidit el miniprojecte i analitzades les necessitats, aquesta és la fitxa de disseny que hem elaborat:

FITXA DE DISSENY DEL MINIPROJECTE	ACTIVITAT 2.3 PAC 2: ACTIVITAT D'APRENENTATGE SIGNIFICATIU MEDIADA PEL DOCENT I LES TIC.
TíTOL	Amb quins nens treballa l'Esther aquest curs?
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS	Personals: Els aprenents són els alumnes de quart de primària d'una escola pública d'una població de la comarca del Maresme. La mediadora serà la mestra Roser Dardañà que és la tutora i professora de l'àrea de llengua catalana. També mediarà aquesta activitat la professora de reforç al taller d'expressió escrita i la professora de l'aula d'informàtica. L'estudiant  de psicopedagogia Aïda Banet farà l'assessorament a la tutora del grup. Tecnològics: La tecnologia que utilitzarem serà l'ordinador amb conexió a internet i la pissarra digital i la càmara digital. S'utilitzarà el correu electrònic de les tutores, el programa Word per escriure els treballs i el programa de la càmara digital. També es publicaran imatges i explicacions en el bloc de l'escola ,concretament en el cicle mitjà: http://blocs.xtec.cat/montpabloccm/ Altres materials: Sobres, segells i paper
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA	El problema sorgeix quan els alumnes de quart mostren curiositat per saber on treballa la seva tutora del curs passat i quins són els seus alumnes. Per tant és quelcom que desconeixen que, a més a més, té un valor social, cultural i intel·lectual per a aquest grup d’alumnes. Es tracta d’un problema que es planteja a partir de la representació mental dels alumnes (espai del problema) d’on és la seva mestra de l’any passat i quins alumnes té aquest any. El fet de cartejar-se, conèixer-los i llegir-ne les descripcions permet manipular activament aquest espai del problema per tal de solucionar-lo. Segons la classificació de Jonassen: Estructuració: es tracta d’un problema que requereix una activitat humana interpersonal on els alumnes han d’expressar les seves opinions, reflexions, etc. Es tracta d’un problema, doncs, mal estructurat, encara que l’objectiu és molt clar: saber on és l’Esther aquest curs i quins alumnes té. Tanmateix, hi ha diverses solucions alternatives. Poden saber on és l’Esther per una trucada telefònica, per carta, per correu electrònic, en persona, etc. Aquestes solucions no són massa predictibles ni convergents, pel que requeriran la integració de diversos camps de contingut com la llengua, la informàtica, fotografia,  etc. Complexitat: es tracta d’un problema complex en què intervenen diversos temes, funcions o variables que interaccionen entre ells. Els alumnes han de realitzar diverses tasques en què es tracten diverses funcions per aconseguir l’objectiu final. Elaborar una presentació amb fotografia, llegir les dels alumnes de l’altra escola, escriure-li una carta a mà, corregir-la, passar-la a l’ordinador inserint la seva fotografia, omplir les dades del sobre i enviar-los, continuar la correspondència finalment. Especificitat de camp: com que el problema sorgeix d’una necessitat molt concreta dels alumnes de l’aula, podem afirmar que es tracta d’un problema situat. Els alumnes han de posar en joc unes habilitats lingüístiques molt concretes (escriure les presentacions i cartes, llegir les dels alumnes de l’altra escola) i digitals (utilitzar la càmera digital i processador de textos Word per a elaborar la carta final).
PLANTEJAMENT  DEL PROBLEMA	La manera com es planteja el problema als aprenents farà que sigui o no significatiu pels alumnes i que no els sembli una imposició, que els sembli que és important per a ells. El curs passat va treballar a l’escola amb el grup de tercer una mestra que va connectar molt bé amb els alumnes. Un dia en una conversa a l’aula va sorgir la següent pregunta: “I la senyoreta Esther, on treballa aquest any ? I quins nens té?”. La mestra  aprofita l’interès dels alumnes i proposa contestar aquesta qüestió a partir problamatitzar la situació i obrir un debat de com podrien contestar aquesta pregunta. La mestra els contesta als alumnes que no s'ha pogut quedar a treballar a la nostra escola i que entre tots podrien investigar per saber on treballa i a quins nens els farà classe.
CONTEXT DE L’ ACTIVITAT	El context és el propi de l'escola, per tant context formal. Les activitats es realitzen a la classe i dins del currículum ordinari, més concretament de l'àrea de llengua. La majoria d’activitats es realitzaran a l’aula de quart, bé en grups partits o amb una mestra de suport. Les tasques que requereixen ús d’ordinador es poden realitzar dins de l’aula amb els netbooks o bé a l’aula d’informàtica. Algunes activitats, els alumnes les poden completar a casa.
CARACTERÍSTIQUES DELS ALUMNES	Emocionals: El grup de companys i companyes adquireix molta importància per als nens i nenes d’aquesta edat, ja que fa que concretin els interessos i prenguin consciència de les pròpies possibilitats i les dels altres, i això els ajuda a adquirir seguretat en la conquesta de la seva autonomia. En les relacions de grup, els grups classe es fa més estables i es produeix un sentiment de pertinença més profund. Alguns membres del grup es converteixen en líders, mentre que d'altres poder quedar aïllats de la resta del grup. Això dóna al professor/a l'oportunitat d'acompanyar i estimular el procés de socialització de cadascun dels alumnes. Aquest grup de quart és un grup molt treballat a nivell de tutoria en els aspectes emocionals i això es nota en l’ambient de classe, on es respecten molt les maneres de ser de cadascun. Cognitives: Entre els 8 i els 10 anys, els alumnes consoliden els recursos intel·lectuals que han cultivat en anys anteriors i augmenten gradualment la capacitat d'elaborar respostes més organitzades que els permetran de fer les anomenades operacions concretes, que es manifesten en diversos aspectes de la comprensió lògica de la realitat. A poc a poc, els alumnes prenen consciència de les coses que desconeixen i intenten superar les contradiccions entre el pensament i el món real mitjançant la manipulació d'una informació concreta, directament perceptible. Lentament, s'allunyen de les explicacions subjectives dels fets i fenòmens i s'acosten a la comprensió ordenada de la realitat. Aprenen a utilitzar estratègies més elaborades, fan servir recursos d'organització i d'agrupació per tal de memoritzar comprensivament. Tanmateix, si el contingut del que s'ensenya no és significatiu, tendeixen a retenir la informació de forma repetitiva i a utilitzar esquemes de pensament propis de cicles anteriors. En aquest grup de quart hi ha una majoria d’alumnes amb bones capacitats cognitives. Hi ha dos alumnes amb TDA. Hi ha cinc alumnes que necessiten suport a les àrees de matemàtiques i llengua per presentar dificultats. Actitudinals: Els nens i les nenes passen d’entendre la norma com un bé per ella mateixa, rígida, dogmàtica, deslligada de qualsevol valoració personal, a veure-la com el resultat d'una necessitat del grup. No obstant, tendeixen a aplicar-la amb poca flexibilitat: creuen que s'ha d'aplicar en igualtat de condicions per a tothom i no entenen la relativitat de cada situació. Comencen a analitzar els fets des d'un punt de vista personal, a entendre la justícia i les normes de manera més crítica i a gaudir acceptant responsabilitats. Això permet que adquireixin una escala de valors més integrats en la personalitat de cadascú. En aquest grup no hi ha problemes d’actitud, en general és un grup molt motivat i que sap treballar respectant-se els un als altres. Gaudeixen amb els reptes i són força responsables en el desenvolupament de les tasques que se’ls encomana. Físiques: Els nens i nenes presenten en termes globals una bona coordinació general. Aquesta situació els possibilita un domini adequat de l'espai que afavoreix que s'hi puguin organitzar bé. En aquest grup haurem de tenir en compte a l’hora d’organitzar el treball les dificultats físiques que presenta un alumne amb espina bífida i es desplaça amb cadira de rodes.
COMPETÈNCIES A ASSOLIR	Competència comunicativa lingüística i audiovisual Saber comunicar i expressar-se per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir  les tecnologies de la comunicació (competència digital), amb l'ús adequat de diferents suports. Les competències metodològiques: tractament de la informació i competència digital Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a les situacions escolars i a l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la resolució de problemes que es plantegin en diferents situacions i entorns. Competència d'aprendre a aprendre Disposar d'habilitats per a conduir el propi aprenentatge i, per tant, ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d'acord amb els propis objectius i necessitats. Competència d'autonomia i iniciativa personal Es refereix a l'adquisició de la consciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'elegir, de calcular riscos d'afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d'aprendre de les errades i d'assumir riscos. Competències específiques centrades en conviure i habitar el món Aprendre a conviure implica tenir en compte l'enriquiment que proporcionen les relacions socials. Aprendre a habitar el món requereix la comprensió per part de l'alumnat de la realitat que l'envolta, que es reconegui en la seva pertinença al grup i la societat, que interactuï amb l'entorn i es comprometi a la seva millora. Competència social i ciutadana Integra coneixements, habilitats i actituds que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i  responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.
OBJECTIUS	Escriure una autodescripció. Escriure una carta estructurada: encapçalament, cos i comiat. Inserir imatges en un document Word. Treballar col·laborativament amb els companys per aconseguir un objectiu comú. Establir relacions socials d’empatia i coneixença envers altres persones desconegudes. Desenvolupar i aplicar habilitats lingüístiques en contextos quotidians.
CONTINGUTS	Conceptuals: La carta: estructura i redacció. La descripció: estructura i redacció. La inserció d’imatges amb el programari Word. La fotografia: autoretrat. Procedimentals: Ús d’eines tecnològiques pera comunicar-se (correu electrònic), inserir imatges i editar textos. Ús d’estratègies per a expressar-se per escrit i comunicar-se amb altres persones. Actitudinals: Participació activa en les activitats proposades. Interès i motivació per a elaborar documents i poder conèixer els nens i nenes de l’altra escola. Superació de dificultats que es puguin plantejar en el procés d’elaboració de autodescripcions, inserció d’imatges, escriptura de cartes, etc. amb el suport dels companys/es.
PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS I TEMPORITZACIÓ	Aquest projecte s’emmarca en el segon i tercer trimestre d’aquest curs escolar. El treball que s’està presentant és un treball d’investigació-acció, en què els alumnes plategen el problema (Amb quins d’alumnes treballa l’Esther aquest any?)i cerquen i elaboren diverses estratègies (autodescripció i cartes als alumnes de la mestra de l’any anterior) per a saber-ne la solució. Aquesta activitat es realitzarà durant una sessió setmanal d’una hora emmarcada en el Taller d’expressió escrita. Sessió 1: Plantejament del problema. Davant la mostra de curiositat  i interès del grup d’alumnes per saber a quina escola treballa la mestra de l’any anterior i quins són els seus alumnes es desenvolupa una primera sessió d’introducció en què es debat els recursos dels quals disposen per a saber-ne la resposta. Els alumnes hauran de decidir finalment de quina manera es posaran en contacte amb la mestra de l’any anterior, l’Esther, i què volen saber. Entre tots pensen com i fan propostes. Alguns alumnes proposen que utilitzem el correu electrònic per posar-nos en contacte amb ella. Sembla molt bé a la majoria. Com que disposem d'ordinador a l'aula, li fem arribar un correu electrònic per preguntar-li. Sessió 2: Quan ens contesta, la mestra proposa als alumnes si els agradaria establir contacte amb els nens i nenes de la seva aula per tal de conèixer qui són, com treballen, etc. Aprofitant la resposta de l’Esther, la mestra tutora  aprofita per investigar i ensenyar als alumnes l’escola on és ara amb la pissarra digital. Els alumnes responen molt motivats que els agradaria. Proposen elaborar un escrit a l'ordinador on hi hagi una petita descripció de cada alumne, tan d'ells com dels alumnes de l'altra escola i intercanviar-lo per correu electrònic. També proposen afegir-hi una fotografia.Elaboració d’una autodescripció a mà i després a l’ordinador.. Es faran fotografies i les inseriran a les autodescripcions . Enviar a l’altra escola. Es recull en un sol document les fotografies i les presentacions i s’envia per correu electrònic a l’Esther. Sessió 3: Cada nen escull a l’atzar una autodescripció d’un nen/a de l’altra escola i escriu una carta seguint les pautes que s’hauran treballat a classe prèviament. Sessió 4 : Passar la carta a net, preparar el sobre i posar-hi el segell. Sessió 5: Passar la carta a l’ordinador. (Aprofitarem una estona de pati per anar a la bústia més propera). Sessió 6: Rebuda de les cartes. Lectura i posta en comú. (Si és possible realitzarem una trobada després de l’intercanvi per tal de que els alumnes es coneguin en persona).
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ	L’avaluació serà contínua, de manera que es valorarà la implicació per part dels nens/es des del inici del projecte, la consecució de les activitats amb la PDI, correu electrònic, càmara digital i Word, així com, l’elaboració, presentació de la pròpia descripció i carta de comunicació amb els nens i nenes de l’altra escola. A més a més, es valorarà la capacitat d’ajudar els companys i companyes quan es trobin amb dificultats en les diferents tasques que hauran de dur a terme. Per tant, es pretén veure quin ha sigut el camí de construcció en els seus aprenentatges: quins coneixements han anat aprenent a través de la seva implicació i interacció amb els recursos TIC proposats; així com, la capacitat per expressar per escrit la seva descripció i la carta de manera autònoma i emprant les pautes ofertes per estructurar-les, inserir imatges, fotografiar retrats de companys, etc. Per tant, l’avaluació es realitzarà a través de l’observació i seguiment de les diferents activitats. També es realitzarà l’avaluació  del disseny proposat, dels resultats obtinguts, dels problemes que han sorgit  i de les possibles millores.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGOGICA DEL DISSENY I  VINCULACIÓ A L’ASSIGNATURA	El disseny d’aquesta activitat es basa en l’aprenentage significatiu d’Ausbel, concretament des de la perspectiva del constructivisme i la importància de la mediació de les TIC, segons els treball de Jonassen, per aconseguir desenvolupar aquest procés d’aprenentatge. Es parteix dels interessos i motivacions dels alumnes i de la seva participació activa en tot el procés, tant en el plantejament del problema com en l’elaboració del que els ajudarà a solucionar-lo. Es parteix d’una pregunta plantejada pels alumnes a partir de la qual van indagant amb el suport de la mestra que els orienta en la presa de decisions per a la solució d’aquest. Per tant, l’alumne és el protagonista del seu propi aprenentatge que va construint a mesura que el va desenvolupant. El construeix  a partir de la interacció amb els companys i els continguts treballats, tot plegat mediat per la mestra i les TIC. Els alumnes necessiten pensar què volen fer, dur-ho a terme i comunicar-ho expressant-ho per escrit. També hem tingut en compte el treball col·laboratiu, les cartes es realitzen individualment però davant les dificultats que es poden presentar a l’hora d’utilitzar les TIC i al llarg de tot el procés compten amb l’ajuda dels companys del grup de treball de classe.

CONEGUEM ELS ANIMALS VERTEBRATS AMB LES TIC!!

Resum del cas Projecte de medi natural dissenyat i creat per a estudiants de tercer d’Educació Primària per tal d’estudiar els animals vertebrats. Durant tres setmanes els alumnes de tercer de primària han contruït coneixement sobre els animals vertebrats i la seva classificació a partir del treball d’una webqüest i altres eines TIC.
Configuració del context Tipus d’escola : Escola pública d’Educació Infantil i Primària d’una sola línia. Ubicació de l’escola: barri perifèric d’una població de 25.000 habitants de la comarca del Maresme (Barcelona). Nivell socioeconòmic dels alumnes: classe baixa, amb alt percentatge d’immigració i problemàtica d’atur. Nivell cultural baix. Nivell de l’alumnat: Cicle Mitjà, tercer de primària. Àrea: Coneixement del medi natural Tecnologies utilitzades: pissarra digital, ordinadors connectats a internet, càmara digital. Connectivitat: internet Ubicació dels recursos tecnològics: aula ordinària i aula d’informàtica.	Informació del professor Experiència docent: 32 anys d’experiència a l’escola pública. Nivell d’habilitat i domini de les tecnologies: utilitza les TIC diàriament a l’aula i a casa, de fet estudia telemàticament. Ha realitzat diversos cursos relacionats amb: programari informàtic (Word, Power Point, etc.), elaboració de blocs, ús de pissarres digitals i ús de les TIC a l’aula. Ha anat desenvolupant la seva habilitat amb les TIC a partir d’aquests cursets i de manera autodidacta.
DETALLS DEL CAS: 1. Objectiu del cas: Activitats de la unitat: - Coneixement de la classificació dels animals vertebrats utilitzant la següent Wequest: webquest.xtec.cat/httpdocs/wqvertebrats/index.HTM - Elaboració d’un mural sobre un grup dels animals vertebrats treballant cooperativament en grup. - Exposició oral del mural elaborat a la resta dels companys/es i grabació en vídeo d’aquestes. - Publicació de les grabacions  al bloc de l’escola. Nivell d’aprenentatge esperat : Conèixer les característiques dels 5 grups d’animals vertebrats mitjançant el treball en grups col·laboratius i amb la utilització de les noves tecnologies. Insistint en: - Expressar oralment els conceptes apresos. - Moure’s amb facilitat per les pàgines web. - Ser capaços de destriar la informació rellevant de la irrellevant per a resumir la informació en un mural. - Tenir capacitat de treball en grup. Tipus d’activitats: Treball col·laboratiu a l’àrea de Medi Natural. 2. Activitats del cas: Tecnologies utilitzades: Ordinadors portàtils (un per cada grup)amb conexió a internet, pissarra digital, càmara digital, impressora. Raó per la qual es fan servir La mestra va assistir a un curs de formació sobre l’aplicació de recursos TIC a l’aula i va creure que les Webquest podien ser una bona opció per a per motivar i guiar els aprenentatges dels alumnes a més a més de fer un bon ús de les TIC. També per potenciar el treball col·laboratiu. Naturalesa de les activitats a realitzar. Utilitzar eines tecnològiques per construir coneixement i representar-lo. Dificultats trobades. El fet d’utilitzar els ordinadors portàtils connectats a la xarxa fa que es puguin presentar petits entrebancs informàtics a l’hora de treballar. En aplicar aquest cas els ordinador no carregaven la pàgina de la Webquest i els alumnes es van posar una mica nerviosos. Cal tenir la sessió molt ben planificada i preparar els materials necessaris amb antel·lació i amb previsió d’aquests petits imprevistos. Ajuda emprada S’ha ofert el suport de la mestra i la Webquest que guia l’aprenentatge dels alumnes. A més a més, la mestra anava oferint ajudes segons veia les dificultats que s’anaven presentant en el treball de grups. Per a elaborar el mural s’ha ofert una pauta per tal de donar seguretat, guiar i acotar les exposicions orals. Rol del professor Suport, guia i orientador del procés d’ensenyament-aprenentatge. Revisa el bon ús de les TIC i grava i publica al bloc les exposicions orals. Avalua els treballs i aprenentatges efectuats durant el desenvolupament i final del cas.  Rol de l’alumne Protagonista del procés d’ensenyament-aprenentatge esdevé agent actiu del propi procés de construcció de coneixement. 3. Resultats: Avaluació de l’aprenentatge: Es realitza una avaluació inicial on els alumnes han d’omplir de contingut un mapa de conceptes amb el nom i les característiques dels grups de vertebrats. Durant el procés és realitzen observacions pautades sobre el treball de grup (si cada un desenvolupa correctament el seu càrrec en el grup, si es barallen, si es posen d’acord fàcilment …). Al final del treball es valora l’exposició oral i el mura,l a partir d’una graella d’avaluació amb els aspectes que tindrem en compte. Cada alumne/a individualment torna a omplir el mapa conceptual inicial per veure si ha aprés i després completa una fitxa d’autoavaluació. A més cada grup omplirà també una fitxa de valoració del treball col·laboratiu.. Lliçó apresa pel professor: El fet de treballar amb una Webquest ha permès a l’alumnat aprendre de manera autònoma i compartida amb els companys/es de grup. És a dir, han anat construint el coneixement a poc a poc i de manera que el significat dels conceptes treballats era negociat de forma social. El mestre es converteix en orientador, donant suport als grups d’alumnes en el seu treball i fent propostes i suggeriments per a millorar.. El fet d’elaborar un mapa conceptual de coneixements incials i un de final permet als alumnes experimentar i veure canvi conceptual i ser conscients dels seus aprenentatges. Es tracta d’una activitat molt atractiva i motivadora  per als alumnes ja que el fet d’introduir tot el treball amb l’ordinador i després fer una gravació de l’exposició oral esdevé un repte (necessitat o desig) en què volen obtenir un bon resultat de cara a la posterior publicació al bloc de l’escola. A més a més, al treballar en grups cooperatius  fa que alumnes que normalment presenten dificultats tirin endavant amb l’ajuda dels altres companys i aprenguin coneixements que sols i sense suport de les TIC potser no assolirien. Observacions:L’experiència ha estat molt positiva, els alumnes s’han compromès en la feina i han gaudit molt i han obtingut bons resultats.

HISTÒRIA SENCERA - Es tracta d’una proposta molt original, com se’t va acudir?Doncs va ser fent un curs que ens va oferir el Centre de Recursos sobre eines informàtiques per aplicar a les aules. Una d’aquestes eines eren les webquests. Ens va animar a fer el trapasser i vaig trobar aquesta webquest que treballava la classificació i les característiques dels vertebrats . A l’aula estaven a punt de començar aquest treball i em vaig animar a fer-ho. - Quines altres experiències amb TIC havies desenvolupat a l’aula? A l’escola els alumnes tenen una sessió setmanal a l’aula d’informàtica, però a més a l’aula ordinària tenim dos ordinadors, que utilitzem amb regularitat per buscar informàció, per presentar treballs, etc. Tanmaeix, no havia treballat mai abans amb els portàtils a l’aula i a partir de tota l’organització  i informació treta dels ordinadors. - Eren funcionals o dificultoses de portar a la pràctica? He de dir que vaig tenir algunes dificultats. Primerament al treballar amb els portàtils a l’aula havia de tenir en compte que tots havien de tenir bateria suficient. Després vam tenir alguna dificultat amb la xarxa, hi havia portàtil que no conectaven bé. Jo ja procurava deixar-ho preparat abans de començar la classe però... - Perquè vas triar l’àrea de medi? A mi sempre m’ha agradat molt tot el fa fa referència a la didàctica de les ciències i vaig pensar que les TIC podien ser bones eines per treballar-hi. - Haguessis obtingut els mateixos resultats sense l’ús de les TIC? No, els alumnes es van motivar moltíssim. Buscar informació als llibres de text i als de la biblioteca no és el mateix. Els alumnes que tenim a les escoles han nascut a l’era digital i tenen moltes facilitats i estan especialment motivats a l’hora de treballar amb els ordinadors. - Com penses que han fomentat les TIC l’aprenentatge significatiu dels teus alumnes? Aquest treball  que han fet els alumnes amb les TIC té moltes de les qualitats de l’aprenentatge significatiu: és actiu perquè cada alumne és responsable del resultat, és constructiu perquè aprenen noves idees que incorporen als seus coneixements (ja saben moltes coses dels animals però n’aprenen de noves), és col·laboratiu perquè treballen en grup i s’ajuden uns als altres i també és reflexiu  perquè cal que és posin d’acord en el què han aprés per explicar-ho als altres . - Quantes sessions contempla aquesta proposta? Primèrament vaig establir les mateixes sessions que proposaven a la webquest, però a mesura que anavem treballant vaig haver d’afegir-n’hi tres més per respectar una mica el ritme de treball dels diferents grups. Hi havia la dificultat afegida de destriar la informació necessària enmig de moltíssima informació i això és difícil per alumnes de 8-9 anys. - Quina metodologia has utilitzat? Vaig utilitzar una metodologia activa, on els alumnes són els protagonistes i el mestre té el paper d’orientador i col·laborador. El treball es va realitzar en grups col·laboratius, amb quatre o cinc alumnes a cada grup, amb una tasca encomenada a cada un: un era el portaveu , un altre l’encarregat de material, etc. - Llavors, apostes clarament per un aprenentatge a partir de grups cooperatius? Sí, el treball en grups cooperatius és molt profitós. Al final del treball els alumnes estaven molt satisfets de la seva feina i les valoracions que varen fer així ho demostren. Sempre hi ha grups que tenen conflictes però això no és dolent, tot el contrari perquè van aprendre a negociar, i a posar-se d’acord . -A més a més, es fomenta el desenvolupament d’habilitats tecnològiques com el domini de la navegació per internet i l’edició de textos? Sí, la veritat és que al tenir una sessió setmanal a l’aula d’informàtica des d’infantil  és nota molt que tenen habilitats tecnològiques: tenen un bon domini del ratolí, saben elaborar documents amb el word, saben fer títols amb el wordart, saben buscar fotografies i inserir-les ,etc. però a més amb aquest treball es fomenta l’ús d’internet per buscar informació -Moltes gràcies per compartir aquesta experiència tant enriquidora. De res, és tot un plaer compartir-ho.

BASE DE DADES KITE

Bona tarda, avui he treballat una estona en la miniactivitat 2.1 i he trobat molt interessant la base de dades de casos i exeriències KITE. Trobo molt interessant la iniciativa, no coneixia la seva existència i m'ha agradat exposar una experiència pròpia amb el seu format. Us deixo l'enllaç clicant la imatge pels quefeu l'altra miniactivitat, és molt interessant!