dilluns, 28 de maig del 2012

MOSTRA DOCUMENTAL: enviament de cartes

En aquesta sessió els alumnes van anar a tirar a la bústia les cartes que van escriure:

MOSTRA DOCUMENTAL:escriptura de cartes

En aquest article us mostro fotografies de les sessions d'escriptura de cartes:

MOSTRA DOCUMENTAL: autodescipció i formació de parelles

Us deixo una paetita mostra de les primeres sessions on els alumnes elaboren les autodescripcions i es van formant les parelles:


MAPA CONCEPTUAL PROJECTE

A partir de la fonamentació teòric i relacionant-la amb la implementació del projecte hem elaborat un mapa conceptual. Penso que ens ha quedat molt clar i entenedor, la llegenda de colors que hem utilitzat amb la meva companya per tal de facilitar-ne la interpretació és:
- Blau fort: conceptes referents al mòdul 2. Aprenentatge a partir dels problemes.
- Blau fort amb interior banc: altres conceptes secundaris relacionats amb els anteriors.
- Blau fluix: aspectes relacionats amb la pràctica del projecte.
- Groc: elements mediadors del procés d’ensenyament aprenentatge
- Taronja claret: aspectes secundaris relacionats amb els anteriors.
- Lila fort: conceptes relacionats amb la perspectiva constructivista
- Lila fluix aspectes secundaris relacionats amb l’anterior.




FITXA DE DISSENY DEL MINIPROJECTE


Un cop decidit el miniprojecte i analitzades les necessitats, aquesta és la fitxa de disseny que hem elaborat:

FITXA DE DISSENY DEL MINIPROJECTE
ACTIVITAT 2.3 PAC 2: ACTIVITAT D'APRENENTATGE SIGNIFICATIU MEDIADA PEL DOCENT I LES TIC.
TíTOL
Amb quins nens treballa l'Esther aquest curs?
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS
Personals: Els aprenents són els alumnes de quart de primària d'una escola pública d'una població de la comarca del Maresme. La mediadora serà la mestra Roser Dardañà que és la tutora i professora de l'àrea de llengua catalana. També mediarà aquesta activitat la professora de reforç al taller d'expressió escrita i la professora de l'aula d'informàtica. L'estudiant  de psicopedagogia Aïda Banet farà l'assessorament a la tutora del grup.

Tecnològics: La tecnologia que utilitzarem serà l'ordinador amb conexió a internet i la pissarra digital i la càmara digital. S'utilitzarà el correu electrònic de les tutores, el programa Word per escriure els treballs i el programa de la càmara digital. També es publicaran imatges i explicacions en el bloc de l'escola ,concretament en el cicle mitjà: http://blocs.xtec.cat/montpabloccm/

Altres materials: Sobres, segells i paper
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA
El problema sorgeix quan els alumnes de quart mostren curiositat per saber on treballa la seva tutora del curs passat i quins són els seus alumnes.
Per tant és quelcom que desconeixen que, a més a més, té un valor social, cultural i intel·lectual per a aquest grup d’alumnes. Es tracta d’un problema que es planteja a partir de la representació mental dels alumnes (espai del problema) d’on és la seva mestra de l’any passat i quins alumnes té aquest any. El fet de cartejar-se, conèixer-los i llegir-ne les descripcions permet manipular activament aquest espai del problema per tal de solucionar-lo.

Segons la classificació de Jonassen:

Estructuració: es tracta d’un problema que requereix una activitat humana interpersonal on els alumnes han d’expressar les seves opinions, reflexions, etc. Es tracta d’un problema, doncs, mal estructurat, encara que l’objectiu és molt clar: saber on és l’Esther aquest curs i quins alumnes té. Tanmateix, hi ha diverses solucions alternatives. Poden saber on és l’Esther per una trucada telefònica, per carta, per correu electrònic, en persona, etc. Aquestes solucions no són massa predictibles ni convergents, pel que requeriran la integració de diversos camps de contingut com la llengua, la informàtica, fotografia,  etc.

Complexitat: es tracta d’un problema complex en què intervenen diversos temes, funcions o variables que interaccionen entre ells. Els alumnes han de realitzar diverses tasques en què es tracten diverses funcions per aconseguir l’objectiu final. Elaborar una presentació amb fotografia, llegir les dels alumnes de l’altra escola, escriure-li una carta a mà, corregir-la, passar-la a l’ordinador inserint la seva fotografia, omplir les dades del sobre i enviar-los, continuar la correspondència finalment.
Especificitat de camp: com que el problema sorgeix d’una necessitat molt concreta dels alumnes de l’aula, podem afirmar que es tracta d’un problema situat. Els alumnes han de posar en joc unes habilitats lingüístiques molt concretes (escriure les presentacions i cartes, llegir les dels alumnes de l’altra escola) i digitals (utilitzar la càmera digital i processador de textos Word per a elaborar la carta final).  
PLANTEJAMENT  DEL PROBLEMA
La manera com es planteja el problema als aprenents farà que sigui o no significatiu pels alumnes i que no els sembli una imposició, que els sembli que és important per a ells.
El curs passat va treballar a l’escola amb el grup de tercer una mestra que va connectar molt bé amb els alumnes. Un dia en una conversa a l’aula va sorgir la següent pregunta: “I la senyoreta Esther, on treballa aquest any ? I quins nens té?”.

La mestra  aprofita l’interès dels alumnes i proposa contestar aquesta qüestió a partir problamatitzar la situació i obrir un debat de com podrien contestar aquesta pregunta.
La mestra els contesta als alumnes que no s'ha pogut quedar a treballar a la nostra escola i que entre tots podrien investigar per saber on treballa i a quins nens els farà classe.
CONTEXT DE
L’ ACTIVITAT
El context és el propi de l'escola, per tant context formal. Les activitats es realitzen a la classe i dins del currículum ordinari, més concretament de l'àrea de llengua.
La majoria d’activitats es realitzaran a l’aula de quart, bé en grups partits o amb una mestra de suport.
Les tasques que requereixen ús d’ordinador es poden realitzar dins de l’aula amb els netbooks o bé a l’aula d’informàtica.
Algunes activitats, els alumnes les poden completar a casa.
CARACTERÍSTIQUES DELS ALUMNES
Emocionals: El grup de companys i companyes adquireix molta importància per als nens i nenes d’aquesta edat, ja que fa que concretin els interessos i prenguin consciència de les pròpies possibilitats i les dels altres, i això els ajuda a adquirir seguretat en la conquesta de la seva autonomia. En les relacions de grup, els grups classe es fa més estables i es produeix un sentiment de pertinença més profund. Alguns membres del grup es converteixen en líders, mentre que d'altres poder quedar aïllats de la resta del grup. Això dóna al professor/a l'oportunitat d'acompanyar i estimular el procés de socialització de cadascun dels alumnes. Aquest grup de quart és un grup molt treballat a nivell de tutoria en els aspectes emocionals i això es nota en l’ambient de classe, on es respecten molt les maneres de ser de cadascun.

Cognitives: Entre els 8 i els 10 anys, els alumnes consoliden els recursos intel·lectuals que han cultivat en anys anteriors i augmenten gradualment la capacitat d'elaborar respostes més organitzades que els permetran de fer les anomenades operacions concretes, que es manifesten en diversos aspectes de la comprensió lògica de la realitat. A poc a poc, els alumnes prenen consciència de les coses que desconeixen i intenten superar les contradiccions entre el pensament i el món real mitjançant la manipulació d'una informació concreta, directament perceptible. Lentament, s'allunyen de les explicacions subjectives dels fets i fenòmens i s'acosten a la comprensió ordenada de la realitat. Aprenen a utilitzar estratègies més elaborades, fan servir recursos d'organització i d'agrupació per tal de memoritzar comprensivament. Tanmateix, si el contingut del que s'ensenya no és significatiu, tendeixen a retenir la informació de forma repetitiva i a utilitzar esquemes de pensament propis de cicles anteriors. En aquest grup de quart hi ha una majoria d’alumnes amb bones capacitats cognitives. Hi ha dos alumnes amb TDA. Hi ha cinc alumnes que necessiten suport a les àrees de matemàtiques i llengua per presentar dificultats.

Actitudinals: Els nens i les nenes passen d’entendre la norma com un bé per ella mateixa, rígida, dogmàtica, deslligada de qualsevol valoració personal, a veure-la com el resultat d'una necessitat del grup. No obstant, tendeixen a aplicar-la amb poca flexibilitat: creuen que s'ha d'aplicar en igualtat de condicions per a tothom i no entenen la relativitat de cada situació. Comencen a analitzar els fets des d'un punt de vista personal, a entendre la justícia i les normes de manera més crítica i a gaudir acceptant responsabilitats. Això permet que adquireixin una escala de valors més integrats en la personalitat de cadascú. En aquest grup no hi ha problemes d’actitud, en general és un grup molt motivat i que sap treballar respectant-se els un als altres. Gaudeixen amb els reptes i són força responsables en el desenvolupament de les tasques que se’ls encomana.

Físiques: Els nens i nenes presenten en termes globals una bona coordinació general. Aquesta situació els possibilita un domini adequat de l'espai que afavoreix que s'hi puguin organitzar bé. En aquest grup haurem de tenir en compte a l’hora d’organitzar el treball les dificultats físiques que presenta un alumne amb espina bífida i es desplaça amb cadira de rodes.
COMPETÈNCIES A ASSOLIR
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Saber comunicar i expressar-se per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir  les tecnologies de la comunicació (competència digital), amb l'ús adequat de diferents suports.

Les competències metodològiques: tractament de la informació i competència digital
Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a les situacions escolars i a l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la resolució de problemes que es plantegin en diferents situacions i entorns.

Competència d'aprendre a aprendre
Disposar d'habilitats per a conduir el propi aprenentatge i, per tant, ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d'acord amb els propis objectius i necessitats.

Competència d'autonomia i iniciativa personal
Es refereix a l'adquisició de la consciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'elegir, de calcular riscos d'afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d'aprendre de les errades i d'assumir riscos.

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món
Aprendre a conviure implica tenir en compte l'enriquiment que proporcionen les relacions socials. Aprendre a habitar el món requereix la comprensió per part de l'alumnat de la realitat que l'envolta, que es reconegui en la seva pertinença al grup i la societat, que interactuï amb l'entorn i es comprometi a la seva millora.

Competència social i ciutadana
Integra coneixements, habilitats i actituds que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i  responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.
OBJECTIUS
  • Escriure una autodescripció.
  • Escriure una carta estructurada: encapçalament, cos i comiat.
  • Inserir imatges en un document Word.
  • Treballar col·laborativament amb els companys per aconseguir un objectiu comú.
  • Establir relacions socials d’empatia i coneixença envers altres persones desconegudes.
  • Desenvolupar i aplicar habilitats lingüístiques en contextos quotidians.
CONTINGUTS
Conceptuals:
  • La carta: estructura i redacció.
  • La descripció: estructura i redacció.
  • La inserció d’imatges amb el programari Word.
  • La fotografia: autoretrat.

Procedimentals:
  • Ús d’eines tecnològiques pera comunicar-se (correu electrònic), inserir imatges i editar textos.
  • Ús d’estratègies per a expressar-se per escrit i comunicar-se amb altres persones.
Actitudinals:
  • Participació activa en les activitats proposades.
  • Interès i motivació per a elaborar documents i poder conèixer els nens i nenes de l’altra escola.
  • Superació de dificultats que es puguin plantejar en el procés d’elaboració de autodescripcions, inserció d’imatges, escriptura de cartes, etc. amb el suport dels companys/es.
PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS I TEMPORITZACIÓ
Aquest projecte s’emmarca en el segon i tercer trimestre d’aquest curs escolar. El treball que s’està presentant és un treball d’investigació-acció, en què els alumnes plategen el problema (Amb quins d’alumnes treballa l’Esther aquest any?)i cerquen i elaboren diverses estratègies (autodescripció i cartes als alumnes de la mestra de l’any anterior) per a saber-ne la solució.
Aquesta activitat es realitzarà durant una sessió setmanal d’una hora emmarcada en el Taller d’expressió escrita.

Sessió 1: Plantejament del problema. Davant la mostra de curiositat  i interès del grup d’alumnes per saber a quina escola treballa la mestra de l’any anterior i quins són els seus alumnes es desenvolupa una primera sessió d’introducció en què es debat els recursos dels quals disposen per a saber-ne la resposta. Els alumnes hauran de decidir finalment de quina manera es posaran en contacte amb la mestra de l’any anterior, l’Esther, i què volen saber. Entre tots pensen com i fan propostes. Alguns alumnes proposen que utilitzem el correu electrònic per posar-nos en contacte amb ella. Sembla molt bé a la majoria. Com que disposem d'ordinador a l'aula, li fem arribar un correu electrònic per preguntar-li.

Sessió 2: Quan ens contesta, la mestra proposa als alumnes si els agradaria establir contacte amb els nens i nenes de la seva aula per tal de conèixer qui són, com treballen, etc. Aprofitant la resposta de l’Esther, la mestra tutora  aprofita per investigar i ensenyar als alumnes l’escola on és ara amb la pissarra digital. Els alumnes responen molt motivats que els agradaria. Proposen elaborar un escrit a l'ordinador on hi hagi una petita descripció de cada alumne, tan d'ells com dels alumnes de l'altra escola i intercanviar-lo per correu electrònic. També proposen afegir-hi una fotografia.Elaboració d’una autodescripció a mà i després a l’ordinador.. Es faran fotografies i les inseriran a les autodescripcions . Enviar a l’altra escola. Es recull en un sol document les fotografies i les presentacions i s’envia per correu electrònic a l’Esther.


Sessió 3: Cada nen escull a l’atzar una autodescripció d’un nen/a de l’altra escola i escriu una carta seguint les pautes que s’hauran treballat a classe prèviament.

Sessió 4 : Passar la carta a net, preparar el sobre i posar-hi el segell.

Sessió 5: Passar la carta a l’ordinador. (Aprofitarem una estona de pati per anar a la bústia més propera).

Sessió 6: Rebuda de les cartes. Lectura i posta en comú.

(Si és possible realitzarem una trobada després de l’intercanvi per tal de que els alumnes es coneguin en persona).
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’avaluació serà contínua, de manera que es valorarà la implicació per part dels nens/es des del inici del projecte, la consecució de les activitats amb la PDI, correu electrònic, càmara digital i Word, així com, l’elaboració, presentació de la pròpia descripció i carta de comunicació amb els nens i nenes de l’altra escola. A més a més, es valorarà la capacitat d’ajudar els companys i companyes quan es trobin amb dificultats en les diferents tasques que hauran de dur a terme. Per tant, es pretén veure quin ha sigut el camí de construcció en els seus aprenentatges: quins coneixements han anat aprenent a través de la seva implicació i interacció amb els recursos TIC proposats; així com, la capacitat per expressar per escrit la seva descripció i la carta de manera autònoma i emprant les pautes ofertes per estructurar-les, inserir imatges, fotografiar retrats de companys, etc. Per tant, l’avaluació es realitzarà a través de l’observació i seguiment de les diferents activitats.

També es realitzarà l’avaluació  del disseny proposat, dels resultats obtinguts, dels problemes que han sorgit  i de les possibles millores.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGOGICA DEL DISSENY I  VINCULACIÓ A L’ASSIGNATURA
El disseny d’aquesta activitat es basa en l’aprenentage significatiu d’Ausbel, concretament des de la perspectiva del constructivisme i la importància de la mediació de les TIC, segons els treball de Jonassen, per aconseguir desenvolupar aquest procés d’aprenentatge.

Es parteix dels interessos i motivacions dels alumnes i de la seva participació activa en tot el procés, tant en el plantejament del problema com en l’elaboració del que els ajudarà a solucionar-lo. Es parteix d’una pregunta plantejada pels alumnes a partir de la qual van indagant amb el suport de la mestra que els orienta en la presa de decisions per a la solució d’aquest.

Per tant, l’alumne és el protagonista del seu propi aprenentatge que va construint a mesura que el va desenvolupant. El construeix  a partir de la interacció amb els companys i els continguts treballats, tot plegat mediat per la mestra i les TIC.


Els alumnes necessiten pensar què volen fer, dur-ho a terme i comunicar-ho expressant-ho per escrit.

També hem tingut en compte el treball col·laboratiu, les cartes es realitzen individualment però davant les dificultats que es poden presentar a l’hora d’utilitzar les TIC i al llarg de tot el procés compten amb l’ajuda dels companys del grup de treball de classe.